Segona Guerra Púnica: any 218 (part 1a)

 

 


La primavera del 218 aC Anníbal va sortir de Cartago Nova amb un potent exèrcit i va emprendre el camí cap a la península itàlica. Realment, no era la millor època de l’any per travessar el riu Ebre, ja que el desglaç dels Pirineus devia dificultar el seu pas. Però l’objectiu era passar els Alps abans de l’hivern. Va dividir l’exèrcit de gairebé 100.000 homes en tres cossos i va travessar el riu per les terres de l’interior. Sens dubte devia buscar guals o mendres del riu per on el riu s’eixamplava i reduïa la seva velocitat. No tenim una descripció de com va ser aquest pas, però sens dubte no devia diferir gaire de com va ser la travessa del riu Roïna (Polibi, III, 41; Livi XXI, 26-27). Per tant, creiem possible que un dels punts per on les tropes d’Anníbal podrien haver travessat seria el gual del mas de Molló, un dels primers i més importants que es poden trobar riu amunt de la seva desembocadura, a peus del poblat ilercavó del Castellet de Banyoles. Aquest gual forma part del camí que comunica les terres de l’interior, territori ausetà, i la costa, territori cosetà. De fet, sabem que a la seva ciutat més important, Cese, els cartaginesos van establir un campament on les tropes que marxaven amb Anníbal van deixar a estalvi les seves pertenences més preuades.
Segons Polibi, Anníbal va creuar el territori dels ilergets, bargusis i andosins fins als Pirineus, evitant els pobles costaners. Probablement va fer-ho així per tal d’evitar els pobles indígenes més afins als romans i als grecs d’Emporion i Rhode, que haurien dificultat més la seva marxa. A més, gran part de la seva estratègia per derrotar els romans passava per aconseguir la desafecció dels seus aliats, entre ells les ciutats gregues del sud de la península itàlica. De fet, és possible que el famós tractat entre romans i cartaginesos del 226 aC, que situava la frontera de les respectives zones d’influència en el riu Ebre, respongués als desitjos i preocupacions de Massàlia i les colònies gregues d’Ibèria, que veien perillar la seva influència sobre els pobles ibèrics al nord del riu enfront de l’expansionisme cartaginés.
Per assegurar la reraguarda va deixar en aquest territori 10.000 soldats i 1.000 genets sota el comandament d’Hannó, mentre ell continuava la marxa vers els Alps. Va creuar el riu Roïna lluny de la seva desembocadura i de la ciutat grega de Massalia, tot just quan les tropes romanes que es dirigien a Ibèria hi havien desembarcat. Publi Corneli Escipió va tractar de barrar-li el pas, però va arribar tard, de manera que va cedir la major part de les tropes al seu germa Gneu i ell va retornar en vaixell al nord d’Itàlia per preparar la seva defensa.


 
Dracmes ibèriques d’imitació empuritana, amb llegenda OY, de la seca Kum, probablement encunyades en el poblat del Castellet de Banyoles.
 
 
Vista zenital del gual del mas de Molló, amb la posició del poblat del Castellet de Banyoles i la ruta que es dirigeix vers la costa, en direcció a Kese-Tarraco.
 
 
Possible Ruta d'Annibal l'any 218 en direcció als Alps