Segona Guerra Púnica: any 219

 

 


La primavera de l’any 219 aC Anníbal Barca va decidir atacar la ciutat ibera de Sagunt, continuant així l’expansió cartaginesa a Ibèria iniciada l’any 238 aC pel seu pare, Amílcar, i continuada a partir del 229 aC per Asdrúbal. En realitat, l’atac a Sagunt formava part de l’estratègia d’Annibal per reprendre novament la guerra amb Roma. La Primera Guerra Púnica havia finalitzat amb la pèrdua de Sicília i el pagament de grans sumes de diners per part de Cartago. A més, tot seguit els romans havien aprofitat la revolta dels mercenaris per annexionar-se Còrsega i Sardenya. La necessitat de nous territoris i de recuperar-se econòmicament van determinar l’imperialisme cartaginès a la península ibèrica.
En certa manera, es pot establir un paral·lelisme entre les dues guerres mundials i les dues primeres guerres púniques. La I Guerra Mundial es va finalitzar amb un armistici i amb la humiliació d’Alemanya, cosa que va deixar moltes ferides obertes i va facilitar el camí cap a un nou enfrontament. En el cas de la I Guerra Púnica, els romans també havien humiliat els cartaginesos. Els havien arrabassat territoris i imposat el pagament de grans sumes de diners. I també la fi de la guerra s’havia produït sense que l’exèrcit comandat per Amílcar fos derrotat. Tan en un cas com en l’altre, la guerra era gairebé inevitable.
L’atac d’Annibal a Sagunt tenia diversos objectius. El general cartaginès ja tenia planejat envair la península itàlica, per tant, calia demostrar als pobles ibèrics el poder del seu exèrcit i així apaivagar les possibles rebel·lions un cop hagués marxat. Per una altra banda, Sagunt era una de les ciutats indígenes més poderoses de la península, i a més mantenia vincles comercials i d’amistat amb Roma i amb les ciutats gregues de la mediterrània occidental, com Emporion. Per tant, no podia deixar enrera un potencial enemic, que sens dubte hauria estat utilitzat pels romans en un previsible desembarcament.
La importància de Sagunt i de les seves defenses van quedar paleses per la intensitat dels combats, on fins i tot Anníbal va ser ferit en una cama. La ciutat, elevada en un turó fortificat, va requerir l’ús de maquinària de setge. Finalment, després de vuit mesos de setge, Sagunt va caure, i val a dir que durant tot aquest temps els romans no van fer res per evitar-ho.


 
   
Moneda de bronze de la ciutat ibèrica d’Arse recuperada en el campament romà de la Palma (l’Aldea, Baix Ebre). Anvers venera o pecten
Revers dofí a la dreta, sota, sobre una línia, inscripció ibèrica nexada IAUBAS. Finals de segle III - inicis del II aC.
 
 
Vista zenital del turó ocupat per les fortificacions
d’Arse-Sagunt
Recorregut d'Anníbal en el 219 per atacar la ciutat de Sagunt
 
 
Il•lustració de Sagunt, amb les fortificacions en darrer terme.
Segle XIX.